D’acord amb una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), les empreses hauran de pagar les lents graduades o lents de contacte a aquells empleats que treballin amb pantalles i que necessitin ulleres per a això, sempre que els reconeixements mèdics demostrin que són necessàries per la feina. No s’exigeix que la feina amb pantalles de visualització hagi de ser la causa directa de la deficiència visual.
La sentència de 22 de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), assumpte C-392/21, ha dictaminat que l’empresa haurà d’assumir el cost de les ulleres graduades a aquells treballadors que les necessitin per a dur a terme la seva jornada laboral davant d’una pantalla d’ordinador.
Normativa aplicable:
Normativa espanyola: No contempla la obligació per part de l’empresa de l’abonament d’ulleres al treballador.
Normativa europea: L’article 9.3 de la Directiva 90/270, diu que l’empresari està obligat a donar als treballadors un dispositiu corrector especial, sigui lliurant-lo directament o bé reemborsant els diners que hagi gastat l’empleat, en el cas que el reconeixement mèdic demostri que aquest dispositiu es necessari per la seva feina.
Interpretació de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea:
- Els empresaris han de proporcionar als treballadors dispositius correctors especials per a la feina sempre que els reconeixements mèdics demostrin que són necessaris, per exemple, per corregir i prevenir trastorns a la vista a causa del treball amb pantalles d’ordinadors.
- No s’exigeix que la feina amb pantalles d’ordinador hagi de ser la causa directa de la deficiència visual.
- Per dispositius correctors la normativa no només es refereix a les ulleres, sinó també a altres tipus de dispositius que poden corregir o prevenir trastorns de la vista.
- Els dispositius correctors normals (que l’empresa no hauria de pagar) són els que es porten fora del lloc de feina i que, per tant, no necessàriament tenen relació amb les condicions de feina.
- Un dispositiu corrector especial necessàriament ha de servir per a corregir o prevenir trastorns de la vista que un dispositiu corrector normal no pot corregir o prevenir.
- El fet que els dispositius correctors especials hagin de ser adequats per a la feina desenvolupada no significa que s’hagin d’utilitzar exclusivament a la feina o per a exercir tasques professionals, ja que aquesta disposició no estableix cap restricció d’ús d’aquests dispositius.
- El treballador podria optar per avançar el seu cost i posteriorment obtenir el seu reemborsament.
Conclusió:
En la nostra opinió l’empresa haurà de facilitar o pagar als treballadors unes ulleres especials sempre que el reconeixement mèdic determini que son necessàries per poder treballar amb pantalles i no serveixin les ulleres normals que en el seu cas pugui utilitzar el treballador o treballadora en la seva vida ordinària.
