Moltes empreses i professionals abonen als seus treballadors un plus de transport, regulat en algunes ocasions per conveni col·lectiu i que suposa una quantitat econòmica dirigida a sufragar el cost que assumeix el treballador per desplaçar-se al seu lloc de treball.
El plus de transport són uns diners que rep el treballador per part de l’empresa per a compensar les despeses que es generen pel desplaçament per a anar a treballar. Habitualment ve reconegut en el conveni col·lectiu, amb diferents denominacions, com a plus distància, plus extrasalarial, plus d’ajuda al transport, etc., però si compensen les despeses que suposa anar de casa a la feina i tornar, seran un plus de transport. La quantia, si és fixa o no, mensual o diària, dependrà del que indiqui el conveni col·lectiu.
Si es té dret al plus de transport, ha d’estar indicat en la nòmina, especificat clarament com a plus de transport.
Naturalesa extrasalarial
El plus de transport no té naturalesa salarial, ja que la seva finalitat és compensar la despesa del treballador pels desplaçaments entre el centre de treball i el seu domicili. Per tant, no s’ha de computar com a salari a l’efecte de calcular indemnitzacions. Això, tret que realment els seus empleats no incorrin en despeses a l’hora de desplaçar-se. En aquest cas al·legaran que el plus no té naturalesa compensatòria i que s’ha d’incloure en la indemnització.
Així mateix, encara que aquest concepte sigui extrasalarial, cotitza en la seva integritat a la Seguretat Social.
El plus de transport en els convenis col·lectius
En el cas que el conveni col·lectiu d’aplicació a l’empresa no distingeixi ni es conceptuï com a requisits per a la meritació i abonament del citat plus que el treballador visqui a una distància determinada, sinó que el manté com un dret de tots els treballadors, de qualsevol dels grups professionals, estiguin contractats a temps complet o parcial, caldrà abonar-lo sempre, sense distingir el fet que el treballador efectuï una veritable despesa de transport o no des del seu domicili al centre de treball.
Una altra qüestió diferent que es pogués plantejar com, a tall d’exemple, en un judici per acomiadament, és si el plus de transport abonat a un treballador en un cas concret té una veritable naturalesa extrasalarial (compensa una despesa real, art. 26.2 ET) o bé amaga un concepte salarial (26.1 ET) a ser inclòs en l’import del salari base de càlcul d’una hipotètica indemnització (pretensió que, òbviament, mantindria l’empleat acomiadat en qüestió).
En aquest escenari es podrien entrar a dilucidar qüestions com ara si el treballador vivia o no al costat del centre de treball, si se li abonava també en les pagues extraordinàries o fins i tot també durant les vacances.
Però el dret i els requisits d’abonament, com s’ha detallat, els determina i detalla el conveni col·lectiu, sense que l’empresari pugui decidir o delimitar més requisits que els que marqui el mateix conveni.
I què passa amb els períodes de vacances?
El plus de transport compensa les despeses que es té per anar a treballar, per la qual cosa en vacances, com que no s’ha d’anar a treballar, no es rep el plus de transport. Es rep normalment 11 mesos a l’any, però alguns convenis poden permetre que es prorrategi aquest plus en les 12 nòmines anuals, és a dir, que es rebi 11 vegades el plus, però la quantia total es divideix en les 12 nòmines.
S’ha d’incloure en les pagues extra?
No. Les pagues extra es reben amb les nòmines de juny (o juliol) i desembre, i el plus de transport es rebrà aquests mesos en les nòmines del mes corrent, no de la paga extra
Normalment, els convenis indiquen quins conceptes s’inclouen en les pagues extra, i el plus de transport no hi acostuma a estar inclòs, en compensar unes despeses que ja estan compensades en les nòmines mensuals.
