Com a mínim, el dret a vacances ha de comprendre trenta dies naturals, és a dir trenta dies comptats de data a data, això és 2,5 dies naturals per mes de serveis prestat, excepte que el conveni col·lectiu d’aplicació estableixi una millora d’això. La mateixa regulació és aplicable als treballadors a temps parcial. El període de gaudi s’ha de fixar de comú acord, i el treballador ha de conèixer-lo almenys dos mesos abans de l’inici.
Estem en ple període de vacances de la majoria dels treballadors del nostre país. Els conflictes per aquesta matèria són típics i habituals.
Destaquem alguns exemples de preguntes freqüents sobre les vacances:
Procediment de sol·licitud de vacances
El procediment de sol·licitud de vacances depèn de l’empresa sent el més habitual que aquest procediment aparegui recollit en el reglament de l’empresa. En defecte d’això, serà l’empresa la que informi, sigui d’ofici o per sol·licitud del treballador, del procediment que ha de seguir aquest per a la sol·licitud de les seves vacances.
Per norma general, s’ha d’establir un mecanisme per a comunicar la sol·licitud de vacances entre treballador i empresa així com els terminis de preavís. Per exemple, és comú en moltes empreses facilitar a l’inici de l’any el calendari laboral perquè els treballadors puguin planificar i triar amb antelació les seves vacances.
El període o períodes del seu gaudi es fixaran de comú acord entre l’empresari i el treballador, de conformitat amb el que s’estableix en el seu cas en els convenis col·lectius sobre planificació anual de les vacances.
Calendari de vacances
Es fixarà en cada empresa. El treballador coneixerà les dates que li corresponguin dos mesos abans, almenys, del començament del gaudi. Tret que el conveni col·lectiu estableixi un termini superior.
És convenient que s’atorguin les vacances per escrit, per evitar problemes.
En cas de desacord entre les parts, s’ha d’acudir als tribunals competents que fixaran la data que per al gaudi correspongui i la seva decisió no es podrà recórrer.
Si ja han passat més de vint dies hàbils des que se li va notificar el calendari de vacances, el treballador ja no té dret a modificar les dates de gaudi. Aquest període de vint dies es computa a partir del moment en que l’empresa hagués notificat el període de vacances al treballador o a partir del moment en que el calendari de vacances s’hagués publicat en el tauló d’anuncis..
Durada de les vacances
El període de vacances anuals retribuïdes, no substituïble per compensació econòmica, serà el pactat en conveni col·lectiu o contracte individual. En cap cas la durada serà inferior a trenta dies naturals. És a dir, 2,5 dies per mes treballat, en les quals s’inclouen els diumenges i festius. A més de poder gaudir-se des de l’1 de gener fins al 31 de desembre, hi ha la possibilitat de dividir-se en parts, sempre que una d’elles duri més de dues setmanes.
En general, i tret que el conveni col·lectiu d’aplicació estableixi el contrari, cal tenir en compte el següent:
- Treballadors contractats a temps parcial: Cada treballador té dret al seu període de vacances independentment de si presta els seus serveis a temps complet o parcial.
- Durada proporcional al temps treballat: Els treballadors que romanguin en l’empresa, com a mínim, l’any complet tindran dret a trenta dies naturals de vacances mentre que aquells que tinguin contracte temporal inferior a l’any gaudiran dels dies de vacances que li corresponen segons els dies treballats (per exemple, si el seu contracte és de dos mesos tindran dret a cinc dies de vacances).
- Dia d’inici de les vacances: El període de vacances no es pot iniciar en dia festiu o inhàbil i es pot gaudir en períodes diferents encara que un d’ells ha de ser un període mínim de dues setmanes.
- No es poden compensar en diners: Les vacances han de ser gaudides i no poden ser compensades en diners tret que el contracte hagi finalitzat i al treballador li restin dies de vacances i en aquest cas aquests dies no gaudits seran compensats econòmicament.
- S’han de gaudir durant l’any natural: El període de gaudi és de l’1 de gener al 31 de desembre pel qual si el treballador no gaudeix de les seves vacances en aquest temps perdrà aquest dret, tret que l’empresa estableixi el contrari.
Coincidència amb incapacitat temporal
En el cas que el període d’incapacitat es derivi d’embaràs, part o lactància natural: Es reconeix la possibilitat de de gaudir les vacances en data diferent, encara que hagi finalitzat l’any natural al qual corresponguin.
En el cas de les incapacitats temporals derivades d’altres contingències: El treballador podrà gaudir de les vacances en data diferent sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què aquestes s’hagin originat.
Incapacitat temporal que posteriorment derivi en incapacitat permanent: En aquest cas les vacances no gaudides s’abonaran, també es retribueixen d’aquesta manera quan el treballador és jubilat a causa de la incapacitat permanent.
I en cas d’atur o desocupació?
Quan un treballador és acomiadat o se l’hi ha extingit el contracte i no ha gaudit de totes les vacances, l’empresa procedirà a pagar-li les vacances no gaudides, i a cotitzar per aquests dies. Pel que en finalitzar el contracte, si es tenen dies de vacances no gaudides, es continuarà d’alta i cotitzant aquests dies.
Una vegada que s’està en l’atur, inscrit com a demandant d’ocupació i rebent la prestació o el subsidi, no es té un dret com els treballadors a les vacances pagades.
Caduquen les vacances ?
Tret dels casos indicats, les vacances s’han de gaudir dins de l’any natural en el qual es reporten, per la qual cosa el dret al seu gaudi caduca a 31 de desembre de cada any. Per tant, tret que pactin el contrari, el treballador haurà perdut el dret a gaudir els dies pendents, i l’empresari tampoc haurà de compensar-lo econòmicament per aquests dies no gaudits.
No obstant cal tenir present que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera que, tret que l’empresa acrediti que ha ofert les vacances al treballador, aquestes no han de caducar si es reclamen, sense perjudici del termini d’un any que existeix de prescripció per a qualsevol reclamació de quantitat.
Com es remuneren les vacances?
Les vacances han de ser pagades igual que la resta de mesos, excepte si hi ha conceptes inherents a ocupar el lloc de treball. Per exemple, el plus de transport, que es paga per a compensar les despeses que el treballador té per anar a la feina, però si un mes no treballa perquè està de vacances, no se li pagarà aquest plus.
No obstant cal tenir en compte que el Tribunal sosté literalment “Reiterem el que hem exposat en ocasions precedents: si un complement es percep per activitat que es realitza de manera habitual, constitueix una retribució ordinària i, en conseqüència, s’ha d’incloure en el càlcul de la retribució de les vacances; únicament si estem davant complement reportat per activitat que es realitza de manera puntual, es qualifica de retribució extraordinària i no s’ha de tenir en compte per a fixar l’import de la retribució de les vacances”.
En definitiva, durant les vacances s’ha de situar a la persona que la gaudeix, en termes salarials, com si estigués exercint la seva activitat.
Si el sou dels està format per una part fixa i una variable, haurà d’incloure en la nòmina de les vacances una mitjana dels conceptes variables que els hagi estat abonant.
I si durant l’any el treballador hagués faltat dies al treball ?
Les vacances es poden reduir en cas d’absències no justificades, o si l’afectat ha estat en excedència o bé ha tingut el contracte suspès de sou i de feina per raons disciplinàries.
No es poden reduir en cas de baixa o en situació de maternitat o paternitat, ni tampoc per gaudir de permisos retribuïts.
I si ha canviat la seva jornada durant l’any ?
Si un treballador ha tingut diferents coeficients de jornada durant l’any (per exemple, mig any a jornada completa i mig a temps parcial), no pot reduir la durada de les seves vacances. Però sí que pot ajustar-li el salari del mes de vacances al percentatge de jornada reportat durant tot l’any.
