S’ha publicat una llei reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La principal novetat és que estableix l’obligació per a empreses amb 50 treballadors o més d’implantar un sistema d’informació, alhora que es garanteix la protecció dels informants (siguin o no treballadors de l’empresa). Les empreses tenen uns mesos per a adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.

En el BOE del dia 21 de febrer, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que entrarà en vigor el pròxim 13 de març de 2023.

La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes que s’hi regulen.

Destaquem el següent:

Obligació d’establir un sistema intern d’informació:

• Afecta a empreses amb 50 treballadors, les quals hauran d’adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.
• El sistema haurà de garantir la protecció dels informants (que poden ser o no treballador de l’empresa).
• S’haurà d’establir en el següent termini:
  • Empreses amb més de 249 treballadors: Abans del 13 de juny de 2023.
  • Empreses entre 50 i 249 treballadors: Abans de l’1 de desembre de 2023.
• L’òrgan d’administració de l’empresa és el responsable de la implantació del sistema, prèvia consulta amb la representació legal dels treballadors.

A qui protegeix aquesta nova llei ?

• Als informants i, més concretament a treballadors; autònoms; accionistes, partícips, membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa; plantilla de contractistes, subcontractistes i proveïdors; amb relació finalitzada o per començar, i fins i tot voluntaris, becaris i treballadors en períodes de formació amb retribució o sense.
• A les persones físiques que, en el marc de l’organització en la qual presti serveis l’informant, l’assisteixin en el procés.
• A les persones físiques que estiguin relacionades amb l’informant i que puguin sofrir represàlies, com a companys de treball o familiars de l’informant.
• A les persones jurídiques per a les quals l’informant treballi o amb les quals mantingui qualsevol altre tipus de relació en un context laboral o en les quals ostenti una participació significativa.

Canals d’informació

No existeix un únic canal d’informació, sinó que les comunicacions o informacions de les infraccions o irregularitats es podran canalitzar a través de:

• El canal intern de l’empresa.
• El canal extern o autoritat independent de protecció de l’informant (AAI).
• Revelació pública en plataformes web, xarxes socials, mitjans de comunicació, etc., quan els canals interns o extern no hagin funcionat; existeixi una amenaça imminent per a interès públic; o existeixi un risc de represàlies o de no tractament efectiu.

Requisits del sistema

• Primera comunicació en set dies: En el termini de set dies des de la recepció de la informació o comunicació s’haurà de justificar recepció a l’informant.
• Durada màxima de tres mesos: La gestió i recerca de les informacions o comunicacions no podrà durar més de tres mesos, excepte casos d’especial complexitat, i en aquest cas es podrà prorrogar tres mesos més.
• Informació i publicitat: Les empreses estaran obligades a donar informació i publicitat sobre l’ús del canal intern i sobre els principis essencials del seu procediment de gestió.
• Pàgina web: En cas que l’empresa tingui pàgina web, el canal haurà d’aparèixer en la pàgina d’inici, en secció separada fàcilment identificable.
• Responsable del sistema: El sistema haurà de tenir un responsable, que serà un directiu de l’empresa nomenat per l’òrgan d’administració, que ha d’exercir el seu càrrec amb independència. Podrà assumir la funció de responsable del sistema el compliance officer o responsable de compliment normatiu.
• Tractament de dades: El tractament de les dades personals en els canals de denúncia es considera lícit quan sigui obligatori disposar del sistema d’informació en ser necessari per al compliment d’una obligació legal. El tractament també es presumeix vàlid quan el sistema no sigui obligatori, però voluntàriament es decideixi crear-ne un, en ser necessari per a la satisfacció de l’interès públic.
• Registre: Les empreses hauran de registrar les informacions rebudes i les seves recerques internes. Aquest registre no és públic; únicament a petició raonada de l’autoritat judicial competent es podrà accedir totalment o parcial al contingut del registre.

Protecció de l’informant

• Dos anys: Durant dos anys, l’informant estarà protegit enfront de les mesures que poguessin adoptar-se com a represàlia per la informació revelada.
• La càrrega de la prova correspondrà a l’empresa: Quan l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública i que ha sofert un perjudici, es presumirà en els procediments judicials que el perjudici es va produir com a represàlia, i correspondrà a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura es va basar en motius justificats aliens a la comunicació o revelació pública.
• Represàlia: Els actes constitutius de represàlia seran nuls i donaran lloc a mesures disciplinàries o de responsabilitat, incloent-hi una indemnització de danys i perjudicis.
• Revelació de secrets: Els informants -inclosos els representants legals dels treballadors- no infringiran les restriccions de revelació d’informació quan efectuïn la comunicació, sempre que existeixin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública d’una informació era necessària.

Sancions

• Regim sancionador: La Llei estableix un règim sancionador propi, amb multes a les persones físiques o jurídiques que cometin les infraccions tipificades.
• Exemple d’infracció molt greu: No tenir implantat el sistema o adoptar represàlies contra els informants, sancionable amb multa de 30.001 € a 300.000 € per a les persones físiques, i multa d’entre 600.001 € i 1.000.000 € per a les persones jurídiques.
• Sancions accessòries: Es podran imposar així mateix sancions accessòries com l’amonestació, la prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini de fins a quatre anys, així com la prohibició de contractar amb el sector públic durant tres anys.

Us podeu posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment sobre aquesta qüestió, trucant sense compromís al 972 208 258, o per correu electrònic adreçat a info@rm-assessors.cat.