Una de les grans sorpreses de la reforma fiscal que va entrar en vigor el passat 1 de gener, va consistir en la modificació de l’art. 27.1 de la Llei de l’IRPF, segons la qual els socis d’entitats que facin activitats professionals i compleixin els requisits indicats a continuació han de tributar per IRPF, sí o sí, com a rendiments d’activitats professionals i mai com assalariats.

Un dels dubtes més importants que va generar aquesta reforma era saber si això tenia també una repercussió en l’IVA. Es a dir, si a partir del dia 1 de gener del 2015 tots els socis d’entitats professionals també venien obligats a fer factura i a repercutir IVA a la seva societat.

Aquests dubtes estaven fonamentats en la diferent regulació de l’IRPF i de l’IVA.

Impost sobre la Renda de les persones físiques (IRPF). Art. 27.1 de la Llei: Si es donen aquests tres requisits, els rendiments que obtingui el soci es considera rendiments d’activitats econòmiques i no rendiments del treball:

• * Ser soci de l’entitat que l’està retribuint (sigui quin sigui el % de participació que tingui el soci en la societat)
• * El serveis que presti el soci han de ser considerats professionals d’acord amb les tarifes del IAE.
• * El soci ha d’estar d’alta d’autònoms o en una mutualitat de previsió social alternativa.

IVA: Els soci tant sols ha de repercutir IVA a la seva societat quan actuï com un empresari i no com a treballador. Art. 9.1 de la Directiva 2006/112/CE: “serán considerados sujetos pasivos quienes realicen con carácter independiente, y cualquiera que sea el lugar de su realización, alguna actividad económica, cualesquiera que san los fines o resultados de esa actividad”.

El passat 10 de febrer l’Agència Tributària va publicar una Nota-informativa en la que comença a donar llum a aquesta qüestió, distingint entre en cas en que els socis son empresaris (han de repercutir IVA) o treballadors (no han de repercutir IVA) i arriba a les següents conclusions:

• El fet que el rendiment obtingut pel soci es qualifiqui com activitat professional a l’IRPF, no implica que sigui automàticament subjecte passiu de l’IVA. Cal atendre a les circumstàncies de cada cas.
• Si el soci ordena per compte propi els factors de producció per a la seva activitat en favor de la societat, les prestacions de serveis estaran subjectes a IVA i haurà d’emetre factura.
• Si, per contra, en la relació entre soci i societat concorren les notes de dependència i alienitat, els serveis no estaran subjectes a IVA i el soci no haurà d’emetre factura.

Indicis de dependència:

• La societat decideix el lloc de treball i el soci està subjecte a horari.
• El soci treballa personalment i es excepcional que se’l pugui suplir o substituir.
• Es la societat la que organitza el treball del soci.

Indicis d’alienitat:

• El soci posa a disposició de la societat els serveis realitzats.
• Es la societat i no el soci qui fixa els preus, selecciona la clientela, indica les persones a atendre i, en definitiva, es la societat qui organitza el treball.
• La remuneració es fixa o periòdica.
• La retribució guarda una certa proporció amb l’activitat del soci i no incorpora el risc o el benefici especial que caracteritza l’exercici lliure de les professions.

Obligació d’alta d’autònoms:  Finalment, d’acord amb l’art 97.2 de la LGSS, el soci ha d’estar d’alta d’autònoms o en una mutualitat de previsió social alternativa quan tingui el control efectiu de la societat:

• Te el control: Posseeix el 50% o més del capital social.
• Es presumeix que te el control:
  • Si al menys un 50% del capital de la societat està distribuït entre socis amb els que convisqui i siguin parents fins el segon grau, o es tracti del seu cònjuge.
  • Si posseeix la tercera part del capital social
  • Si posseeix el 25% del capital social i té atribuïdes funcions de direcció i gerència: