A partir de 2025 es podrà rescatar un pla de pensions. Només caldrà que hagin passat més de deu anys des que es van fer les aportacions al pla. El capital acumulat que compleixi aquesta condició es podrà rescatar sense donar cap explicació a l’entitat financera.
Recordem que el Reial decret 62/2018 va elevar la liquiditat d’aquesta alternativa d’estalvi en permetre als partícips retirar, a partir de 2025, sense limitació, les aportacions amb una antiguitat d’almenys deu anys.
Fins a la data, els plans de pensions només permetien el seu rescat en situacions específiques: jubilació, desocupació de llarga durada, incapacitat, malaltia greu, o defunció del titular, i en aquest cas els beneficiaris podien rebre els fons com a rendiment del treball. Aquesta nova regulació introdueix una excepció, aplicable a partir de 2025, que donarà més flexibilitat als partícips.
La reforma dels plans de pensions
La normativa estableix dos canvis fonamentals en l’operativa dels plans de pensions. El primer és la possibilitat de rescatar les aportacions amb més de deu anys d’antiguitat, començant per aquelles realitzades abans de 2015. Per tant, des de 2025 es podrà disposar del capital aportat fins a 2015, mentre que les contribucions de 2016 estaran disponibles a partir de 2026, i així consecutivament.
El segon canvi rellevant és la reducció de les comissions de gestió. Aquestes passaran d’una mitjana de l’1,5% a l’1,25%, i en fons vinculats a la renda fixa, les comissions podran reduir-se fins al 0,85%. Aquest ajust en els costos de gestió ja és efectiu des de 2018, i el seu objectiu és fer els plans de pensions més atractius i accessibles per als estalviadors.
Com recuperar les aportacions
La norma estableix que es podrà recuperar la inversió feta més la revaloració obtinguda durant els deu anys de permanència en el fons. Per a calcular la suma rescatable, es considerarà el nombre de participacions adquirides al moment de l’aportació i el seu valor actualitzat. Aquesta mesura pretén dotar de més dinamisme i liquiditat als plans, fent-ne una opció més versàtil per a planificar l’estalvi a llarg termini.
Fiscalitat del rescat a deu anys
Encara que s’amplia la liquiditat d’aquests productes, la fiscalitat del rescat continua sent la mateixa que en els supòsits tradicionals com la jubilació. Els diners retirats es consideren un rendiment del treball i tributen en la base general de l’IRPF. Depenent de l’import total i l’escala progressiva de l’impost, el percentatge aplicable oscil·larà entre el 19% i el 47%. Això significa que els diners rescatats se sumaran al salari i altres ingressos, la qual cosa podria modificar el tipus marginal aplicable.
És important recordar que el rescat d’un pla de pensions també compta com un segon pagador en la declaració de l’IRPF, la qual cosa podria afectar l’obligació de presentar la declaració anual si el total rescatat supera uns certs límits.
Opcions de rescat
En arribar al termini de deu anys, els partícips disposaran de tres formes de rescat: en forma de renda, de capital o mixta. Optar pel rescat en forma de renda permet rebre pagaments periòdics, la qual cosa, en termes fiscals, pot resultar més avantatjós, ja que l’impost s’aplicarà de manera progressiva i ajustada als trams de la base imposable. En canvi, optar per rescatar el capital de cop pot incrementar significativament la base imposable, elevant així el tipus marginal aplicable.
Una opció interessant per als qui van fer aportacions abans del 31 de desembre de 2006 és la possibilitat d’aplicar una reducció fiscal del 40% sobre les quantitats retirades. Això implica que, si es rescaten, per exemple, 50.000 euros, només 30.000 s’afegiran a la base imposable. No obstant això, s’ha de tenir en compte que, en tractar-se d’un import elevat, podria fer que el contribuent ascendeixi de tram i enfronti un tipus impositiu és elevat.
Consideracions fiscals i alternatives d’inversió
Des d’una perspectiva fiscal, rescatar el pla de pensions abans de la jubilació pot implicar pagar més impostos, ja que l’IRPF aplicat al salari tendeix a ser més elevat que el corresponent a una pensió. Per això, és fonamental avaluar no només la fiscalitat, sinó també el cost d’oportunitat associat. Mantenir els diners en un pla de pensions implica deixar-lo en un producte amb rendibilitat variable i comissions específiques, mentre que podria ser més rendible invertir en altres instruments com ara un fons d’inversió o carteres indexades.
En conclusió, la possibilitat de rescatar plans de pensions amb més de deu anys d’antiguitat, a partir de 2025, suposa un avanç significatiu en la flexibilitat i accessibilitat d’aquests productes. No obstant això, és important que els partícips valorin acuradament les implicacions fiscals i alternatives d’inversió abans de prendre una decisió, per a maximitzar el rendiment dels seus estalvis i optimitzar la seva planificació financera a llarg termini.
