Si un contribuent defrauda més de 120.000 euros i Hisenda el detecta, corre el risc de ser condemnat per delicte fiscal.
El delicte de frau fiscal està regulat en l’article 305.1 del Codi Penal.
A continuació, els volem detallar alguns aspectes essencials que heu de conèixer per evitar incórrer en aquest delicte.
Definició de delicte fiscal
El Codi Penal estableix que es considera delicte fiscal contra la Hisenda Pública quan el benefici fiscal indegudament obtingut o la quantitat deixada d’ingressar superen els 120.000 euros en cada exercici fiscal, o quan es produeix un fet imposable que ha de ser liquidat. Aquest llindar, encara que elevat, és crucial per a distingir entre un simple error o infracció administrativa i un delicte fiscal.
Límits per a la Hisenda Europea
En el cas de la Hisenda Europea, el límit és de 100.000 euros en un any natural, segons l’article 305.3 del Codi Penal. Això significa que qualsevol frau que excedeixi aquest import en relació amb impostos europeus també és considerat delicte fiscal.
Requisits per a la configuració del delicte fiscal
Perquè es configuri un delicte fiscal, cal que es compleixin els següents requisits simultàniament:
- Impost deixat d’ingressar: s’hagi deixat d’ingressar un impost, no s’hagi practicat una retenció, s’hagi obtingut una devolució de manera improcedent o s’hagi gaudit d’un benefici fiscal que no corresponia.
- Intenció de defraudar: hi ha d’haver la intenció de defraudar.
- Quantia defraudada: la quantia defraudada ha d’excedir de 120.000 euros per exercici i impost.
Actuació de l’Administració Tributària: informar el Ministeri Fiscal
Quan l’Administració Tributària detecta la possible comissió d’un delicte fiscal, ha de remetre l’expedient al Ministeri Fiscal. En aquest punt, si s’ha iniciat un procediment sancionador, es considerarà conclòs en remetre’s l’expedient al Ministeri Fiscal, sense perjudici que se’n pugui iniciar un nou posteriorment.
Procediment sancionador
Si no s’aprecia delicte, l’Administració Tributària començarà, si escau, un procediment sancionador administratiu basat en els fets provats pels tribunals. Això garanteix que, en absència d’intencionalitat fraudulenta, no es consideri delicte encara que la defraudació superi els 120.000 euros.
Exemples de conductes sancionables
Hisenda pot considerar que hi ha intenció de defraudar en casos com:
- Ocultació d’ingressos: no declarar ingressos obtinguts.
- Creació fictícia de beneficis fiscals: simular despeses o beneficis inexistents.
- Factures falses: emissió o ús de factures falses.
En contrast, no es considera delicte si, per exemple, una empresa dedueix despeses que no són fiscalment deduïbles, però existeixen realment, ja que no hi ha intenció de defraudar.
Penes per delicte fiscal
Les penes per delicte fiscal poden ser molt elevades i, en el cas de persones físiques, poden incloure condemnes de presó. A més, encara que la possibilitat d’iniciar una inspecció i sancionar prescriu al cap de quatre anys, si hi ha delicte fiscal el termini de prescripció és de cinc anys (deu anys en cas de delicte agreujat).
Regularització per a evitar riscos
Per evitar incórrer en delicte fiscal, és fonamental regularitzar la situació tributària. Si desitgeu fer-ho voluntàriament s’ha de fer el següent
- Presentar una declaració complementària: satisfer la quota no ingressada abans de rebre una notificació d’Hisenda evita sancions, però no elimina el risc de delicte fiscal si l’import supera els 120.000 euros.
- Satisfer la quota deixada d’ingressar, més el recàrrec per ingrés fora de termini i els interessos de demora.
- Es pot aplicar una reducció del 25% per ràpid pagament.
- S’ha de presentar tantes declaracions complementàries com exercicis que es regularitzi
Conclusió
És crucial estar ben informat i actuar amb diligència per a evitar incórrer en delictes fiscals. Si té qualsevol qüestió o necessita assessorament, no dubti a contactar amb el nostre despatx. Estem a la seva disposició per a ajudar-lo a complir amb totes les seves obligacions fiscals de manera adequada i evitar així riscos innecessaris.