Els treballadors poden estar obligats a sotmetre’s a revisions mèdiques en l’àmbit laboral, encara que existeixen excepcions i matisos.
Dret a la salut i seguretat en el treball
L’article 22 de l’Estatut dels treballadors especifica que l’empresari ha de garantir la vigilància periòdica de l’estat de salut dels treballadors, sempre subjecte al seu consentiment, excepte en uns certs casos específics que es detallen a continuació.
Quan és obligatori el reconeixement mèdic?
- Avaluació de condicions de treball: és obligatori quan cal avaluar els efectes de les condicions laborals en la salut dels treballadors. Això és aplicable en ambients de treball amb riscos elevats, com a exposició a substàncies tòxiques o nivells de soroll alts.
- Verificació de l’estat de salut del treballador: quan la condició física o psicològica del treballador pugui representar un risc per a si mateix, per a altres treballadors, o per a tercers, és imprescindible fer reconeixements mèdics.
- Disposicions legals específiques: alguns sectors regulats específicament per la llei requereixen exàmens mèdics obligatoris, com aquells que involucren treball amb radiacions ionitzants o substàncies perilloses.
- Condicions estipulades per conveni: depenent del conveni col·lectiu aplicable, pot haver-hi estipulacions que exigeixin reconeixements mèdics regulars en uns certs tipus de treballs o indústries.
Negativa del treballador
- Consentiment: Cal el previ consentiment del treballador) per fer el reconeixement mèdic en virtut al dret a la intimitat (Article 18.1 de la Constitució espanyola), en determinades situacions existeix l’obligació de fer-lo.
- Negativa del treballador en els casos en que el reconeixement mèdic es obligatori: És fonamental que com a ocupador documenti correctament l’oferiment d’aquests reconeixements i, en cas de negativa per part del treballador, asseguri l’obtenció d’un document signat que acrediti aquesta renúncia.
Periodicitat i execució
Els reconeixements han de ser programats de manera periòdica, normalment de forma anual, encara que la llei no especifica una freqüència obligatòria.
Protecció de dades i confidencialitat
Només el personal mèdic i les autoritats sanitàries tenen accés a la informació detallada de l’estat de salut del treballador. Els ocupadors només reben informació sobre la capacitat del treballador per a exercir la feina de casa o necessitats d’adaptació en el lloc de treball.
