La Llei de societats de capital regula l’aplicació del resultat al final de cada exercici, establint una sèrie de límits i condicions per fer el repartiment de dividends. La decisió de si repartiran o no dividends correspon a la junta general.
La distribució de dividends i accions sempre és un tema conflictiu entre socis. En aquest article analitzarem com es regula aquest aspecte i quines són les circumstàncies més problemàtiques en la pràctica.
Regulació legal
Articles 273 i següents de la Llei de societats de capital (LSC). La decisió de si repartiran o no dividends correspon a la junta general.
El patrimoni net ha de ser superior al capital social
Encara que hi hagués beneficis en l’exercici de l’any en curs, no es podran repartir si existissin pèrdues d’exercicis anteriors que produïssin que el valor del patrimoni net de la societat fos inferior al volum del capital social. En aquest cas, s’han de destinar els beneficis de l’any a compensar les pèrdues passades.
Almenys un 10% del benefici de l’exercici s’haurà de destinar a reserva legal fins que aquesta arribi, almenys, al 20% del capital social.
Distribució de dividends als socis
Una vegada la junta general hagi decidit l’import del dividend a repartir, si els estatuts no diuen el contrari, els dividends es repartiran a tots els socis en proporció a la participació de cada un en el capital social. En les societats anònimes es repartiran en proporció al capital desemborsat.
Moment i forma de pagament
El moment i forma de pagament normalment es pacta en l’acord de repartició.
A falta de pacte, el pagament es fa en domicili social a partir de l’endemà de l’acord i com a màxim en els dotze mesos següents. Cal tenir present la prohibició de pagaments en metàl·lic per sobre de 1.000 euros.
Conseqüències d’una distribució irregular de dividends
En el cas que aquests siguin repartits de manera incorrecta i contravenint la legalitat, hauran de ser objecte de devolució pels socis amb l’interès legal corresponent.
Per a reclamar la restitució els tercers perjudicats hauran d’argumentar “mala fe” en els socis que van percebre aquests dividends, és a dir, que coneguessin la irregularitat del repartiment, o que no poguessin racionalment desconèixer-la.
