En diferents ocasions ens hem referit al cas, molt corrent, dels administradors socials que reben retribucions de la societat que administren. Aquest tema es molt rellevant donat que, si no s’hagués seguit el procediment adequat, la retribució que hagués pagat la societat podria ser declarada il·legal i ser-li negat a la societat el dret a la deducció de la despesa, i d’altra banda, haver de ser declarada com ingrés per qui hagués rebut la retribució.
El cas és d’una certa complexitat, ja que afecta a multitud de petites o micro empreses que utilitzen la forma societària per a dur a terme les seves activitats. En aquestes empreses el més habitual es que l’administrador de la societat faci també les funcions de director o gerent de la mateixa (funcions executives) o, també, faci de paleta, mecànic o lampista per descriure alguna de les activitats més corrents.
En tots aquests casos cal distingir si l’administrador percep o no alguna retribució de la societat i, cas afirmatiu, si la percep pel simple càrrec d’administrador social i/o per les funcions executives de direcció i gerència que poden anar unides o no al càrrec d’administrador i/o per altres funcions que pugui fer com a simple treballador de la societat (paleta, lampista o fuster, entre moltes d’altres).
La qüestió encara es pot complicar més en funció de la forma d’administració de l’empresa (un o varis administradors únics, solidaris o mancomunats; o consell d’administració).
Aquesta matèria està regulada en els arts. 217, 220 i 249 de la Llei de Societats de Capital i tractarem de donar la nostra opinió, si bé ja avancem que es tracta d’una qüestió controvertida en que hi ha diferents corrents doctrinals i ni tant sols els tribunals es posen d’acord en algunes de les qüestions:
Retribució dels administradors socials. Norma general en base a l’art. 217 de la Llei de Societats de Capital:
- Si els estatuts socials no diuen res, el càrrec es considera gratuït i la societat no el pot retribuir, en cas contrari la retribució podria ser considerada il·legal i la societat no podria deduir-se la despesa.
- Si el càrrec fos retribuït:
- Els estatuts de la societat haurien de determinar el sistema de remuneració.
- La junta de socis hauria d’aprovar l’import màxim de la remuneració anual dels administradors.
- En cas que hi hagi diferents administradors (o consell d’administració), la distribució de la remuneració es faria en funció del que els administradors acordin.
Retribució de les funcions executives dels consellers delegats en cas que la societat disposi de consell d’administració. Requisits en base a l’art. 249 de la Llei de Societats de Capital:
- La junta general de socis haurà d’aprovar la política de retribució.
- S’ha de fer un contracte entre la societat i el conseller al que s’hagi confiat funcions executives: El contracte haurà de ser aprovat pel Consell d’Administració per majoria de 2/3 sense que pugui intervenir el conseller afectat, s’haurà d’incorporar com annex a l’acta de la sessió i en el mateix hauran de constar tots els conceptes retributius. Si el conseller rebés alguna remuneració no prevista en el contracte la retribució podria ser considerada il·legal i la societat no tindria dret a deduir la despesa.
- Controvèrsia: Aquí hi ha un punt en el que els tribunals no es posen d’acord. Mentre uns entenen que s’ha de complir també el que diu l’art. 217 i que, per tant, els estatuts han de preveure el sistema de retribució i la junta de socis ha d’aprovar l’import; altres opinen que no, i que tractant-se tant sols de retribuir les funcions executives dels consellers delegats no son necessaris els requisits de l’art. 217. La nostra postura en aquest sentit es de prudència donat que també es ve aplicant l’anomenada “teoria del vincle” per la qual es considera que les funcions d’alta direcció son també funcions pròpies del càrrec d’administrador social. Recomanem, per tant, complir també els requisits de l’art. 217 (que consti en els estatuts que el càrrec serà retribuït i que la junta de socis aprovi l’import màxim de la retribució).
Retribució d’altres funcions que puguin fer els administradors de les societats limitades com a treballadors de la pròpia societat (com a paleta, fuster, lampista o altres). Requisits en base a l’art. 220 de la Llei de Societats de Capital:
- Si les funcions que es retribueixen no son les pròpies de l’administració, si no las prestació d’altres serveis o obra en favor de la societat es suficient l’acord de la junta general: No cal complir en aquest cas els requisits de l’art. 217, donat que la societat no estaria retribuint al seu administrador les funcions que li son pròpies com a tal, si no una prestació de serveis o d’obra realitzada per l’administrador en favor de la societat però de forma independent o a més de les funcions que son pròpies del seu càrrec. Es d’aplicació, no obstant, l’article 220 de la LSC que preveu que en les societats de responsabilitat limitada l’establiment o la modificació de qualsevol tipus de relacions de prestació de serveis o d’obra entre la societat i un o varis dels seus administradors, requerirà l’acord de la junta general.
- Si les funcions que es retribueixen son les pròpies de la direcció i gerència de l’empresa: Al nostre entendre si que s’hauria de donar compliment a l’art. 217 de la LSC perquè seria d’aplicació l’anomenada teoria del vincle, segons la qual les tasques d’alta direcció son pròpies dels administrador socials i, per tant, en realitat s’estaria retribuint la tasca de l’administrador.
I encara queden en el tinter i deixem per un altra dia qüestions tant rellevant com la tributació i la Seguretat Social que corresponen als administradors socials en funció de quina sigui la tasca que facin a la societat i de quina sigui la seva retribució.
Som advocats. Consulteu-nos sense compromís trucant al 972 426 004 o per correu electrònic adreçat a juridic@rm-assessors.cat
