L’Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (IGF) es configura com un impost complementari de l’impost sobre el patrimoni (IP), per gravar amb una quota addicional els patrimonis de les persones físiques de quantia superior a 3.000.000 d’euros.

El  BOE del 28 de desembre de 2022 publicà la Llei 38/2022, per la qual es crea l’Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes.

A més la norma, introdueix altres novetats tributàries. Així, en el règim de grups fiscals de l’impost sobre societats s’estableix una limitació temporal a l’aprofitament pel grup de les pèrdues generades per les seves entitats en el mateix exercici i modifica la normativa de l’impost sobre el patrimoni, en virtut de la qual els subjectes passius no residents hauran de tributar a Espanya per la tinença d’accions en entitats amb immobles situats en aquest territori.

Respecte de l’Impost temporal de solidaritat a les grans fortunes, destaquem el següent:

Caràcter temporal de l’impost: 

L’impost es configura amb caràcter temporal i, en principi, resultarà d’aplicació exclusivament per als exercicis 2022 i 2023. No obstant això, la regulació aprovada insta el Govern a valorar, al final del període de vigència, els resultats i proposar, si és el cas, el seu manteniment o supressió.

La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any i, per tant, a aquesta data s’haurà de verificar l’import del patrimoni net, així com el compliment dels requisits i condicions per a determinar la base imposable de l’impost.

Això suposa que el 2023 les persones obligades ja hauran de declarar el seu patrimoni existent en data 31 de desembre de 2022.

Principals aspectes sobre la seva configuració

Aquest nou impost coincideix en la seva configuració amb l’Impost de patrimoni. La diferència fonamental resideix en el fet imposable atès que només grava aquells contribuents amb un patrimoni net superior a 3.000.000 €.

Obligats a declarar

Són subjectes passius les persones físiques residents en territori espanyol que posseeixin un patrimoni net superior a 3.000.000 € en la data de la meritació de l’impost. No obstant això, la norma estableix un mínim exempt de 700.000 € amb el que la seva incidència efectiva, amb caràcter general, es produirà si el seu patrimoni net, no exempt, és superior a 3.700.000 €.

També són subjectes passius de l’IGF les persones físiques no residents i els contribuents que apliquin el règim d’impatriats  amb un patrimoni net, no exempt, situat en territori espanyol superior a 3.000.000 €. Per a aquests contribuents no resultarà aplicable cap mínim exempt.

Exempcions

Resulten d’aplicació les mateixes exempcions que contempla la Llei de l’impost de patrimoni Aquesta previsió és molt rellevant atès que això permetrà, en la mesura que es compleixin els requisits que contempla la regulació, excloure de la base imposable el valor de les participacions en les denominades empreses familiars, el valor de determinats objectes d’art i antiguitats, dels béns integrants del Patrimoni històric espanyol i de les comunitats autònomes i l’import de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €, entre altres.

Escala de gravamen

Límit de la quota íntegra

La norma també incorpora un límit de tributació màxima sobre la quota íntegra de l’IGF en termes molt semblants als previstos en l’IP.

A aquest efecte s’estableix que la quota íntegra de l’IGF, conjuntament amb les quotes íntegres de l’impost sobre la renda de les persones físiques (“IRPF”) i de l’IP, no podran excedir del 60% de la suma de les bases imposables de l’IRPF. Igual que succeeix en el cas de l’IP, aquesta limitació només beneficia a les persones subjectes per obligació personal, de manera que els no residents i els impatriats no aplicaran cap límit vinculat a les rendes que obtinguin durant l’exercici.

També s’assenyala que, en cas que operi aquest límit, la minoració de la quota de l’IGF ha de respectar, en tot cas, una tributació mínima del 20% d’aquesta quota (això és, es disposa una reducció màxima de la quota de l’IGF del 80%).

Deducció de la quota efectivament satisfeta en l’Impost sobre el patrimoni

Amb la finalitat d’evitar situacions de doble imposició, s’estableix que de la quota de l’IGF es podrà deduir la quota que els contribuents hagin satisfet en l’IP. Això suposarà el següent:

• Si la quota satisfeta per l’IP és igual o superior a la quota de l’IGF no s’haurà de satisfer cap quantitat pel nou impost i no s’estarà obligat a presentar declaració pel *IGF.

• Si la quota satisfeta per l’IP és zero o d’una quantia inferior a l’IGF s’haurà d’abonar per aquest impost la diferència entre totes dues magnituds.

En el text aprovat no s’indica el termini de presentació, però en la mesura que es configura com un impost complementari de l’IP entenem que el més raonable és que s’hagi de presentar en els mateixos terminis.

Som assessors fiscals. Consulteu-nos sense compromís trucant al 972 208 258 o per correu electrònic adreçat a info@rm-assessors.cat